Valencia CF16 febrero 2019

?? LLEGENDES DEL CENTENARI | BOSSIO ?

Bossio: “Vaig vindre al Valencia CF per un pressentiment, vore a l'afició il·lusionada a Mestalla és una cosa única”

No et perdes el ‘Partit de Llegendes del Centenari’! Compra ja la teua entrada!

Va arribar al Valencia CF en un moment delicat, en l'estiu de 1986 després del descens a Segona Divisió i de casualitat, en gestar-se  el seu fitxatge en una pizzeria, però els valors que posava en la gespa van encantar a la parròquia de Mestalla en les seues cinc temporades en el club com a jugador, on posteriorment va desenvolupar altres funcions com a entrenador i en la Direcció Esportiva, a més de ser dos anys director de l'Acadèmia VCF.

“Recorde que vaig arribar al Valencia CF per haver parat en una pizzeria. S'havia acabat de rubricar el meu traspàs al Junior de Barranquilla (Colòmbia), faltava signar uns documents, i a la volta em vaig detindre en una pizzeria. Allí em va dir un amic que havia vist per la televisió que havia signat per Junior i que si li ho hagueres dit hauria parlat amb un compare que tenia i hauria parlat de mi a València. Em va comentar que era el mateix agent que havia portat a Fernando Morena, aleshores va vindre a la meua casa, va parlar amb Alberto Toldrá, este amb Roberto Gil i es va arribar eixa nit a un acord per a fitxar pel Valencia CF”, reconeix Bossio a VCF MEDIA.

El futbolista uruguaià va arribar a Espanya amb un gran currículum a la seua esquena, després de conquistar la Copa Amèrica de 1983 i disputar el Mundial de Mèxic de 1986; a nivell de clubs va conquistar 4 títols de lliga a l'Uruguai amb l'elàstica de Peñarol, la Copa Llibertadors de 1982 i la Copa Intercontinental d'eixe mateix any. Bossio ja havia jugat en dos ocasions a Mestalla abans de signar amb el Valencia CF, tant en el Trofeu Taronja de 1983 com en l'homenatge a Saura en 1985.

“Em vaig guiar per un pressentiment, quan vaig arribar ací i vaig vore el que hi havia, em va encantar”, reconeix Bossio, abans de recordar la temporada de l'ascens com una etapa inoblidable: “Va ser molt especial, érem una família, a poc a poc véiem com s'anava omplint Mestalla i al final estava ple quasi tots els partits. L'ascens de 1987 va ser la culminació a tot l'esforç i les ganes per voler estar ací. Va ser una cosa espectacular on disfrutarem tots del joc i de l'afició. La complicitat que teníem amb Di Stéfano era total”.

Amb més de 150 partits oficials i un ascens a Primera Divisió, abans de certificar un tercer lloc la temporada 1988.89 i el subcampionat en la 1989.90, Bossio va deixar el club portant l'escut en el cor, com reconeix en VCF MEDIA enmig de l'emoció: “Escoltes en molts clubs que és un sentiment, però ací el vius i l'assegues. Vore a l'afició dins d'este camp és una de les coses més boniques. Entres, veus Mestalla i ràpidament t'ompli d'emocions. El que més m'agrada és vore a l'afició que arriba al camp amb il·lusió i disposada a espentar a l'equip. És una cosa única”.

No et perdes el ‘Partit de Llegendes del Centenari’! Compra ja la teua entrada!

Copyright 2013-2024 Valencia Club de Futbol. Es permet l'ús del contingut editorial de l'article sempre que es faça referència a la seua font, a més de contindre el següent enllaç: www.valenciacf.com. Fotografies de Lázaro de la Peña, no es permet la seua reutilització.

Últimes notícies Ver todas